Seguirem pels que som, vam ser i serem

Destapa
la ràbia
que creix a les nostres mans,
estreny els punys
cap amunt
perquè ja va sent hora que ens escoltin,
ja és hora de fer-nos respectar.

Escric aquestes línies posant una part de mi,
escric aquestes línies perquè vull viure,
perquè vull seguir,
perquè vull reivindicar que hem de lluitar per ser feliços aquí.

La terra taca els nostres peus,
i el nostre front la banya la suor,
som la història que no ens va vèncer,
els milers de relats de resistència que el poble va crear.

Som mil paraules cridades al futur,
per no oblidar d'on venim,
a on anem,
sense oblidar-nos
de qui som
i als qui ens han cuitat.

Escric aquestes línies
pensant en aquesta terra que té un trosset de mi,
en tots els cants que pronunciem junts
i davant teu ho dic:
no anem a rendir-nos,
perquè serem
l'experiència de tenir
alguna cosa que recordar;
irribarrea dugulako dugu irabaziko du.

Destapa
la ràbia
que creix a les nostres mans,
estreny els punys
cap amunt
perquè ja va sent hora que ens escoltin,
ja és hora de fer-nos respectar.